"Estimat diari": En aquests moments tinc la sort d'estar volant de Nova York a San Francisco. Dic "sort" perquè una tempesta ens ha deixat a tots 3 hores dins l'avió sense poder enlairar-nos i semblava que no ho podríem fer mai. De totes maneres, haig de reconèixer que m'hagués encantat quedar-me més temps a la ciutat allargant una mica aquesta setmana tant especial que he viscut.
No visitava Nova York des de la celebració del meu segon aniversari, certament una data especial que va suposar un fi de festa genial al viatge amb la Rose al Japó. Però en aquesta ocasió el viatge també ha sigut especial, sobretot perquè m'ha permès compartir amb els meus pares moments de complicitat que no havia compartit en tota la meva vida. Em sento feliç d'haver passat aquesta setmana amb ells, vivint una experiència fantàstica però sobretot convivint uns dies com no ho havíem fet mai. Al final ells han marxat cap a un costat (Barcelona) i jo cap a l'altre (San Francisco) però tinc la sensació que aquest cop no anem per camins tants divergents. En fi, que estic content de com ha anat tot plegat.
Per altra banda, i deixant el tema familiar abans de la llagrimeta, haig de dir que aquesta viatge m'ha fet reflexionar força sobre alguns aspectes del futur que ens espera a tots. Segurament, les llargues passejades amb els meus pares o les dues corregudes que he pogut fer pel Central Park (volta al llac obligada) m'han fet pensar més de lo habitual. I segurament, la influència d'IMAGINE, tant per la part del centre com per la placa del Lennon al Park, m'han fer arribar a la conclusió que aquest món que ve és un món de ciutats. Potser semblarà hippy el tema, però sense caure en anarquismes, crec realment que en un futur no massa llunyà ja no tindrà cap mena de sentit parlar de països. I afirmo això vivint precisament en una país on et trobes la bandera americana per tot arreu, però a mi em sembla que això de les nacionalitats deixarà de ser rellevant. I crec que factors tant diversos com el desencís amb els governants, la globalització comercial, l'increment de la mobilitat de la gent i fins i tot la increïble penetració de les xarxes socials (potser algun dia serem més de facebook o google+ que no pas d'Espanya o França) faran que vagi desapareixent ràpidament la rellevància de les fronteres geogràfiques.
En definitiva, que l'evolució de la societat ens ha de portar a un món sense nacionalitats. I això no vol dir que cadascú de nosaltres puguem gaudir i defensar la cultura que vulguem. De fet la cultura no té fronteres. Jo per exemple sento que la meva cultura és la catalana i en participo molt visquen als Estats Units. En aquest sentit, també crec que en un futur la tecnologia permetrà mantenir un element tant important de la nostra cultura com és la llengua catalana (d'això ja en parlaré ben aviat). O sigui que crec en un món sense fronteres en el que podré parlar català on vulgui i tothom m'entendrà :).
I en aquest món sense fronteres, crec que tindran molta importància les ciutats. De fet crec que ja estem en un món de ciutats. Aquesta setmana també he tingut el plaer de sopar a Nova York amb la Bibiana Ballbè, una persona que entén millor que ningú que aquest és un món de ciutats. Parlant amb la Bibiana m'he adonat que quan vas pel món, ja no vas dient de quin país ets sinó que dius de la ciutat d'on vens. I certament cada cop són més potents les marques com Barcelona, Madrid, Paris, Londres, San Francisco, Nova York, etc. que no pas els països. Jo per exemple sempre dic que soc de Barcelona quan em pregunten per la meva procedència (de fet és on estic empadronat) i llavors sovint acabo explicant que vaig néixer a Vic, que la meva cultura és la catalana, que tinc passaport Espanyol i aquestes coses, però sempre poso per davant Barcelona.
Bé, potser d'aquí a uns dies intento argumentar millor aquesta teoria. Tampoc és la meva intenció anar de filòsof o sociòleg. Però si que m'agradaria deixar per escrit en aquest diari personal (insisteixo molt en el caràcter personal d'aquest bloc) aquestes impressions que he tingut aquests darrers dies. A veure si en un futur puc revisar aquest post i contrastar si anava pel bon camí o no. En qualsevol cas, aquí queden, una mica desordenats, alguns pensaments d'aquest viatge.
I ara vaig a intentar dormir una mica en aquest vol de tornada a la ciutat de San Francisco. Espero que els meus pares arribin bé a la ciutat de Barcelona i que la Bibiana segueixi explorant la ciutat de Nova York. Deixo aquí un vídeo de les meves nebodes que estan en aquests moments a la ciutat de Los Ángeles. Bona nit i a somniar en un món millor.
