Que el Barça hagi vingut a jugar a San Francisco és un somni que no m’hagués pogut imaginar però tampoc m’hagués pogut imaginar mai que avui estaria sopant amb el Xavier Sala i Martin en l’hotel de concentració del Barça i saludant als supercracks (Pep Guardiola inclòs) a la tornada del seu últim entrenament a Califòrnia.
Feia molt de temps que volia conèixer el Xavier Sala i Martin, no només perquè és un dels economistes més prestigiosos del món sinó també perquè és una de les persones més rellevants del meu país: Catedràtic de la universitat de Columbia, Vicepresident econòmic del Barça, Patró fundador de la Fundació Umbele, Consultor del Fòrum de Davos, columnista, articulista i una llista tant llarga de títols i premis que millor seguir aquest link a la viquipèdia.
De la meva sobretaula amb el Xavier m’enduc una bonica dedicatòria que m’ha signat al seu llibre “Economic Growth”, un manual de referencia en creixement econòmic que forma part del “homework” que em queda per llegir* en el meu intensiu a Stanford. Però el millor que m’enduc del Xavier és l’extraordinària proximitat amb la que m’ha rebut i una interessant conversa en la que hem parlat des del Fòrum de Davos fins als problemes de l’Àfrica passant, com no, per les filigranes de les promeses blaugranes. Som UN..ICEF.
És d’admirar la valentia amb la que Xavier Sala i Martin diu sempre el que pensa. Segurament això li ha retornat algun que altre enemic, però malgrat que jo mateix no estic sempre d’acord amb la seva opinió, crec que calen agitadors com el Xavier que diguin les coses tal com són i que treballin amb tanta transparència com la que es demostra a Umbele. El món necessita líders decidits com el Xavier, Àfrica necessita persones compromeses com el Xavier i el Barça necessita presidents tant globals com el Xavier. Per cert, ens veiem demà al camp. Bona nit.
p.d. Havia pensat mostrar-li al Xavier el seu llibre en versió electrònica del meu kindle però m’ha semblat que li seria difícil signar-lo. ;)) Ara si, no more books.
Feed RSS