Recuerdo perfectamente la escena de la foto, tenía 6 años recién cumplidos y me entregaron un bonito premio que aún conservo. Recuerdo la cara de emoción de mi madre al verme regresar entre aplausos con mi preciado trofeo en lo alto. Recuerdo el calor, el pavor y la alegría del momento, recuerdo las lágrimas de mi madre y recuerdo el orgullo que sentí con mi hazaña, pero nunca hasta hoy me había sentido tan orgulloso como en aquel lejano febrero del 78, y es que hoy, 30 años después, acabo de hacer lo mejor que he hecho en mi vida, acabo de devolverle a mi madre todo lo que tengo, algo por lo que he luchado mucho pero que le pertenece.
Vengo de una familia humilde, soy humilde y espero tener hijos algún día para poderles transmitir la misma humildad de la que yo he bebido. Mis padres me inculcaron el amor por el trabajo y quiero pensar que lo hago bien, como ellos que hasta hoy han continuado al pie del cañón emprendiendo algo admirable, con humildad y honestidad, pero espero que hoy digan "prou" y empiecen a disfrutar de sus nietos, de sus cosas y de si mismos.
Hoy vuelvo a mirar una vez más el video "sunscreen" de los buenos consejos y me siento orgulloso de haber logrado el consejo más importante, el más valioso: "get to know your parents, you never know when they'll be gone for good", y es que ciertamente, habiendo compartido con mi madre esta soleada mañana de primavera, me he dado cuenta que "hoy no es demasiado tarde".
I per mi no pateixis mare, el "sol" no em farà mal...
estic tan contenta per tu que gairebe ploro!
el sol mai et fara mal doncs ets tu!
l'espelmeta ha funcionat!
Història certa dels set cels.
Set paradisos màgics i encantats.
Història certa dels set cels.
Set nius de pau, de glòria i de felicitat.
El primer cel és inventat:
el primer gran invent de la terrestritat.
El segon cel, imaginat
en una nit d'estiu a la vora del mar.
El tercer cel, dins d'un mirall
perfila les imatges d'un món ignorat.
I el quart cel és irreal,
com un oasi verd en un desert estrany.
Del cinquè cel res no se'n sap.
No hi ha notícies d'aquest cel tan amagat.
I el sisè cel està copiat
del cel setè que has engendrat dins del teu cap.
Posted by: bu | Monday, April 21, 2008 at 06:27 AM
Sol, de calor, de la vitamina que reps d'aquest gran astre,
Sol, de solitud, que tant bona companya és quan fas d'ella una bona amiga de viatge
Sol...i mil i un passos cap endavant!!!
Sigues feliç,
Bego
Posted by: Bego | Monday, April 21, 2008 at 06:28 AM
Felicidades Xavier
Desde la distancia tambien yo estoy orgulloso de ti y feliz de conocerte.
Saludos cordiales
Ramón Miralles
Posted by: Ramón Miralles | Monday, April 21, 2008 at 06:37 AM
SE TE VE PEQUEÑO EN LA FOTO PERO TE ERES MUY GRANDE XAVI. TU HUMILDAD TE HACE MAS GRANDE. ERES UN GRAN EJEMPLO A SEGUIR.
Posted by: RASTIL | Monday, April 21, 2008 at 06:45 AM
Eres una leccion de humanidad, como el video, ¿sabes que el texto del video fue escrito originalmente por Maria Schmich en su columna del Chicago Tribune en el 1997? ¡¡¡1997!!!
... disfruta de la vida... Carpe Diem
Posted by: carpe diem | Monday, April 21, 2008 at 06:58 AM
no tengo palabras Xavi
te mando una imagen por mail
una imagen vale mas que mil palabras
y una personas mas que mil hombres
Salu2
rubs
Posted by: ruben | Monday, April 21, 2008 at 08:33 AM
De petit ja set veu bon noi
no creixis mai xevi
felicitats a tu i a te mare
m
Posted by: marta | Monday, April 21, 2008 at 08:34 AM
'La verdadera humildad consiste en estar satisfecho'
lo dijo Henri Fréderic
Posted by: mirlo | Monday, April 21, 2008 at 11:01 AM
El mateix jersei a ratlles i la mateixa cara d'il·lusió de fa 30 anys. No et facis mai gran Xavi.
Molt bonic el video, com tu.
Isa
Posted by: isa | Monday, April 21, 2008 at 12:09 PM
Cuando el sol se asoma de un costado, es que del otro se está poniendo. Así es la vida aunque no la comprendamos. Pero así es como nosotros la vemos. Porque la verdad es que el sol está siempre y la luna están siempre. Siempre en el mismo y eterno sitio.
Posted by: clau | Monday, April 21, 2008 at 12:19 PM
Doy gracias a Cadaqués por haberme dado la posibilidad de conocerte.
Gracias, Xavier, por ser de este planeta.
Posted by: Pilar | Monday, April 21, 2008 at 12:20 PM
Ahora entiendo la razón por la que Cadaqués, en el mes de octubre, estaba más maravilloso que otras veces,...Xavier estuvo en septiembre y llenó de humana claridad el lugar
Posted by: Pilar | Monday, April 21, 2008 at 12:47 PM
¡JODER XAVIER! ¡ABRUMAS CON TANTA DIVINIDAD!
CUENTA ALGO MALO ALGUNA VEZ O TE SANTIFICARAN
SIGUES VOLANDO
Posted by: RAFA | Monday, April 21, 2008 at 12:55 PM
I love this video... I love how it's the same exact way I feel... It's so true... GOD! I love this...
Posted by: peter | Monday, April 21, 2008 at 01:37 PM
Fuego en el monte de Venus
y yo me voy a quemar
Fuego pero noy agua en el mundo
que lo pueda apagar.
Humo, están echando humo las flores,
las flores de tu jardín.
Quiero que tu madre se sienta
muy orgullosa de ti.
Posted by: joselito | Monday, April 21, 2008 at 02:04 PM
el sol no et farà mal. molt fi. millor sol que mal acompanyat.
of course
Posted by: victor | Monday, April 21, 2008 at 02:06 PM
Et veig de nen amb tots aquets homes i veig un nen amb un don especial. Tens un don i tu ho saps. Pero ser especial fa que molts et tinguin enveja. No et deixis derrotar i seguix fidel a la teva gent.
Molta sort Xavier Verdaguer BUSQUETS
Posted by: marcel | Monday, April 21, 2008 at 02:11 PM
m'encantes. senzillament m'encantes.
Posted by: M | Monday, April 21, 2008 at 02:20 PM
Brother and sister together we'll make it through,
Someday a spirit will take you and guide you there
I know you've been hurting but I've been waiting to be there for you
and I'll be there just helping you out
whenever I can..."
Everybody's Free, Everybody's Free To Feel Good!
Posted by: class of'99 | Monday, April 21, 2008 at 03:35 PM
tu si ets un sol y ilumines tot el meu cel
m alegro mol per tu y pels pares
que tinguis tu y la teva mare mols dies de sol
Posted by: rosae | Monday, April 21, 2008 at 11:26 PM
Con el permiso de rosae, también yo te deseo hoy que pases un buen día!
Posted by: Pilar | Monday, April 21, 2008 at 11:37 PM
Sólo el amor de una Madre apoyará,
cuando todo el mundo deja de hacerlo.
Sólo el amor de una Madre confiará,
cuando nadie otro cree.
Sólo el amor de una Madre perdonará,
cuando ninguno otro entenderá.
Sólo el amor de una Madre honrará,
no importa en qué pruebas haz estado.
Sólo el amor de una Madre resistirá,
por cualquier tiempo de prueba.
No hay ningún otro amor terrenal,
más grande que el de una Madre.
Posted by: madre de amor | Tuesday, April 22, 2008 at 12:49 AM
Grande es siempre el amor maternal, pero toca en lo sublime cuando se mezcla con la admiración por el hijo amado.
Posted by: angel | Tuesday, April 22, 2008 at 01:48 AM
Xavi:
Ser humilde y pequeño es ser muy grande.
Las estrellas se ven como puntitos pero son de una belleza y grandeza sublime.
Sigue asi 747
Mario
Posted by: mario | Tuesday, April 22, 2008 at 02:34 AM
Indescriptible... quanta raó té el senyor del vídeo... :D
Posted by: Marc | Tuesday, April 22, 2008 at 03:30 AM