El fantástico nuevo anuncio de Estrella sentencia en su copy final que Barcelona es la ciudad donde mejor se vive. Yo no conozco aún muchas otras alternativas pero me resulta difícil pensar que exista un sitio con mejor combinación de clima, entorno, cultura, gastronomía y gente interesante que desde sus distintas procedencias se hacen suya la ciudad para darle una personalidad tan especial. Me encanta Barcelona, me encanta su justo tamaño limitado por el mar y la montaña, me encanta su olor, me encanta su carácter y me encanta que Barcelona tenga nombre de mujer.
Es innegable que Barcelona está muy bien posicionada en el mapa y que es admirada en el mundo entero por sus tesoros y por la creatividad de sus gentes que la reinventan constantemente. Pero resulta alarmante el desconocimiento que muchos de sus ciudadanos tenemos de nuestra ciudad. ¿Cuántos Barceloneses no han visitado nunca el Parque Güell? ¿Cuántos no han entrado nunca en La Pedrera? ¿Dónde está la Fundación Joan Miró? ¿Y la Manual Alpargatera??
Este fin de semana me he dedicado a explorar la ciudad en busca de esos tesoros que maravillan a los turistas, he salido a la calle con el mismo espíritu rastreador que Kirai en Tokio o que Clau en Córdoba. Y la verdad es que he redescubierto maravillosos rincones, lugares sorprendentes como los jardines de Joan Brossa, el mirador del Alcalde o el parque del Laberinto. Y ha sido precisamente dentro del Laberinto, con toda la simbología que representa este jardín embrollado, donde más claramente he visto dónde está la salida, la salida a la felicidad, la misma felicidad que descubrió el Sr. Infinito después de cruzarse con Fray Perico, el poeta y el domador de leones... Pero del Sr. Infinito ya hablaré otro día.
La vida es una especie de laberinto, en el cual uno debe tratar de buscar la mejor salida. Good luck Xavi
Posted by: Miguel | Sunday, April 12, 2009 at 01:59 PM
Si has tingut la valentia de entrar al laberint tindras la sort de cara per trobar la millor sortida.
La sort sempre esta amb els que s´arrisquen.
Bona nit
Posted by: Manel | Sunday, April 12, 2009 at 02:32 PM
LA SALIDA ESTA CERCA PERO QUEDA MUCHA LIGA
QUIEN RIE ULTIMO.... ¿NOS VEMOS EN EL BERNABEU?
BONA NIT
Posted by: RAFA | Sunday, April 12, 2009 at 02:37 PM
No basta con saber ver las cosas sino verlas con el cristal del color adecuado y tu sabes verlas siempre color rosa.
Admiro tu curiosida & optimismo.
Manu
Posted by: Manu | Sunday, April 12, 2009 at 02:40 PM
El laberinto representa el camino del mago. Pero el verdadero laberinto es interior.
A veces puede un león
convertirse en domador de hombres ;)
Posted by: clau | Sunday, April 12, 2009 at 02:43 PM
otro clasico aaarrg
http://www.youtube.com/watch?v=uimxvmlz1BA
Posted by: manolo | Sunday, April 12, 2009 at 02:45 PM
EL LABERINTO DEL FAUNO Tremenda peli. Excelente la manera en que mezcla la realidad y la fantasía.
Todo corazon y enternecedor personaje de Ofelia
http://www.youtube.com/watch?v=e2PQNYsjjg0
Mirala y nos cuentas
Salu2
Rubs
Posted by: rubs | Sunday, April 12, 2009 at 02:50 PM
ahora tienes tiempo de pensar en la felicidad
Punset tiene la receta de la felicidad
VIDA SOCIAL + SEXO + OPTIMISMO + ACTIVIDAD + RELAX + LIBERTAD + ALGO DE DINERO
- ENVIDIA - MUCHO DINERO
Todo depende de la persona
http://www.youtube.com/watch?v=Q0JDesGe51s
Posted by: ringo | Sunday, April 12, 2009 at 03:02 PM
HAHAHA!! Cosas de la vida està tarde he tenido en mis manos la peli del Bowie "Dentro del Laberinto" (Labyrinth). Obra de arte de Henson (larga vida a los Puppets) te la recomiendo, aclara mucho... o no. Pero los laberintos son buenos....seguro
Posted by: Jim Henson | Sunday, April 12, 2009 at 03:09 PM
M'has fet recordar d'aquell cap de setmana de la meva "descoberta" http://lamagiadelcorazon.blogspot.com/2008/12/fotos-laberint-dhorta-hechas-por.html
M'ha vingut al cap la lletra de "Un nom de dona" d'en Fibla http://www.youtube.com/watch?v=4_RcSAR1INw
Enyoro Barcelona, encara q la tingui relativament a prop.
I m'has fet recordar el que vaig sentir quan jo estava en aquell laberint d'Horta aquell dia de desembre. Estic buscant el cami correcte fins arribar a aquella llibertat i felicitat que es troba al sortir d'aquell Laberint d'Horta.;)
Posted by: Loles | Sunday, April 12, 2009 at 06:11 PM
Estupenda metáfora fotográfica Cómo será la photo de la felicidad?
Wait & see?
---
Posted by: carmen | Monday, April 13, 2009 at 12:08 AM
La felicidad humana generalmente no se logra con grandes golpes de suerte, que pueden ocurrir pocas veces, sino con pequeñas cosas que ocurren todos los días.
Posted by: Benjamin Franklin | Monday, April 13, 2009 at 12:14 AM
Ser turista en tu ciudad, mirarla con otros ojos, me parece genial.
La vida es una especie de laberinto, en el cual uno debe tratar de buscar la mejor salida, la salida a la felicidad
(Anonimo)
Posted by: Rosa Ulacia | Monday, April 13, 2009 at 03:34 AM
Sabes volar y te será fácil salir volando por arriba
Posted by: Mars attack | Monday, April 13, 2009 at 05:34 AM
I tu tens la teva lista de deseos en un toballo de paper?
Va digues quins
Sol de sal
Posted by: Sol de sal | Monday, April 13, 2009 at 06:27 AM
INTO THE.... WILD???
Posted by: ALEX | Monday, April 13, 2009 at 08:12 AM
qui es el señor infinito? ets tu rastreador?
Posted by: laura | Monday, April 13, 2009 at 01:17 PM
Cuidado que ya moltes sortides ;))) pero no totes bones
Que tinguis un mol bon dia
Posted by: Rosae | Tuesday, April 14, 2009 at 12:55 AM
yo tambien quiero ver tu servilleta
Posted by: ana | Tuesday, April 14, 2009 at 04:18 AM
La vida es un sueño... y el sueño vida es...
Posted by: laura | Tuesday, April 14, 2009 at 06:07 AM
GRACIAS INFINITAS SR INFINITO
Posted by: EVA | Tuesday, April 14, 2009 at 10:05 AM
la sortida es que escribis aquet coi de llibre que has de escriure
Posted by: l | Tuesday, April 14, 2009 at 04:08 PM
no hi ha forma de trobarte en aquest laberint com ho fas per escaparte sempre? te acabare trobat jejeje
Posted by: amenidi | Wednesday, April 15, 2009 at 07:57 AM
Fa molt temps que no se res de tu
el teu rastre se l'ha emportat
un vent fred vingut d'Escòcia
el mateix que un dia ens va fer trobar
T'has endut amb tu moltes cançons
que amb el temps s'han convertit
en melodies del silenci
que has deixat per sempre més aquí
Ara dorms entre ombres
d'un somni del que mai despertaràs
Quan el sol surt després de la pluja
i deixa en la terra olor d'humitat
l'herba brilla plena d'espurnes
aixeco el cap al cel i et trobo a faltar
Fa molt temps que no sé res de tu
la teva música ha callat
però ben segur que la teva guitarra
en silenci no deixa de plorar
Sé molt bé que les meves paraules
no arriben mai al més enllà
però si mai sé d'alguna pregària
pregaré per tu si em vols escoltar
Ara dorms entre ombres
d'un somni
del que mai despertaràs
Quan el sol surt després de la pluja
i deixa en la terra olor d'humitat
l'herba brilla plena d'espurnes
aixeco el cap al cel i et trobo a faltar
Fa molt temps que no sé res de tu.
Posted by: en record de sau | Wednesday, April 15, 2009 at 05:08 PM
Xavi
Encara estas dins el laberinto? No trobes la sortida? Vinc per ayudarte? ;)))
Que trobis la sortida y que tinguis un mol bon finde
Posted by: Rosae | Friday, April 17, 2009 at 12:52 AM