Avui ens ha deixat el Pedro, sembla que ha anat al cel. Jo encara no me’n faig a la idea i crec que em resistiré a pensar que ja no el veure més. De fet, el Pedro seguirà entre nosaltres per sempre més, amb la seva generositat, amb el seu particular sentit d’humor, amb la seva presència sempre reconfortant.
Tinc molt que agrair-li al Pedro. Va ser un company de feina extraordinari. Va ser un mentor generós que em va donar consells impagables, entre d’altres, estudiar a Stanford, la Universitat que ens va canviar la vida als dos. Va ser un amic incondicional que em va fer costat en moments difícils quan d'altres em van donar l'esquena. Va ser un còmplice de la vida a qui li dec la meva.
I per sobre de tot, el Pedro va ser un gran exemple a seguir, una gran persona que em va permetre conèixer millor la seva gran família, una família de persones increïbles que estimo com si fos la meva. A tots ells, els hi envio una forta abraçada i els hi demano que no estiguin tristos, que no defalleixin, perquè el Pedro seguirà entre nosaltres per sempre més.
Gràcies Pedro per la teva generositat i per totes les lliçons que ens has donat. Fa unes setmanes, et vaig trucar i em vas dir, com a la peli, que la vida és com una caixa de bombons, que mai saps el que et tocarà. Ara he entès, que tots els que t’hem conegut, amb tu ens va tocar el millor bombó de la caixa. Gràcies per tot Pedro. I gràcies per seguir aquí per sempre més.
